Illamor
Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dissabte, 6 de maig de 2006 a les 2:07 i està classificat a Neures, vida i miracles. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,“Sempre que m’en vaig enfora
i em demanen d’on soc
dic d’on terra i cel se toquen
soc d’Illamor”
Fragment de la cançó Illamor, del disc Illamor (Blau/1985) de Tomeu Penya
Tot aquest temps que he estat per Mallorca m’ha servit per retrobar-me amb molta gent i costums. Mentre recordava tot això m’ha vengut al cap una cançó den Tomeu Penya. Tenc les cançons den Tomeu Penya tan gravades a la ment com tots els ametllers, figueres, oliveres, alzines i parets de pedra seca que veia mentre escoltàvem alguna de les seves cintes gastades al cotxe de mon pare.
Era un Tomeu Penya manco country i molt més pagès, que cantava sobre la gent i els costums mallorquins, amb un estil mes similar a les cançons de picar de Sant Antoni que una altra cosa. Potser per això tenc les seves cançons tan associades al meu record de Mallorca.
Faig bé de dir record de Mallorca. Perquè de la Mallorca que varem deixar na Mercè i jo cada vegada en queda més poca (per no parla d’Eivissa). Encara m’estava fent a s’idea de s’autopista faraònica cap a Alcúdia (vols dir que no bastava un desdoblament?¹) quan vaig descobrir el que han fet anant cap a la UIB (vols dir que no bastava posar el parc bit a una altre lloc i millorar la carretera al punts problemàtics?²). Quan me vaig recuperar del mareig, produït per la que deu ser una de les rotondes més grans del món i part de l’estranger, vaig trobar a en Toni de Buger (Un amic de la carrera que va aprofitar millor el temps que jo i fa feina per allà). En Toni me va comentar que allò no era res, que si volia veure desastres pegàs un bot a Llucmajor. No em vaig atrevir.
Retrobar costums pot ser bo (Que bones estaven ses panades!), però quan es tracte de costums mallorquines s’ha d’anar molt alerta. Els mallorquins tenen sa costum de acotar es cap i dir amen a tot el que els diuen i fan els “senyors”. Alguns costums, per sort, canvien amb el temps.
1. Pregunta retòrica de resposta trivialment afirmativa.
2. Veure nota 1.
me encantó 
![[Get Firefox]](http://www.aventurers.cat/blog/wp-content/themes/ubahn/images/afegitons/firefox.gif "Usa Mozilla-Firefox")
Tio, penses exactament el mateix que jo (en referència a això de les construccions faraòniques i a acotar el cap)!
P.D. (Maria) Jaume, ja era hora. M’he passat setmanes entrant al blog i no hi havia res. No sabia i te n’havies cansat! Que no, que és broma. Estic contenta, però, de tornar tenir notícies teves (vostres), encara que sigui quan més enfora ets (sou). Besades i abraçades des de Felanitx.
Joan (acompanyant) el 6-5-2006 a les 16:59La cosa esta molt malament per aquí. A més està sembrat de creadors d’opinió que salten al coll quan intentes dir que aquestes obres estan desproporcionades, la part de Santa Ponsa fa por!!
Molt diuen: “voltros encara anirieu amb carro!!” idò si pogués i me deixasin si que hi aniria.
Tal vegada és per casualitat però jo vaig a fer feina a peu, i torno amb bus, no ho vaig escollir així però és el millor que m’ha passat si no racionalitzam la nostra forma de vida això farà un pet. De que serveix anar a viure a un xalet a l’Alcampo!! allà no hi ha res, que fas si vols anar a fer un café? o si vol passejar amb el cotxet?? perdre dues o tres hores cada dia amb desplaçaments, si la gent ha d’anar a fer feina a Palma cal que hi hagi una possibilitat d’hanar-hi amb tren o amb transport públic, el gran gruix de gent té un horari de 8 a 15 o de 9 a 14 i de 15 a 18h, de que serveix un tren que arriba a les 8:30 i un que arriba a les 9:30 i un que surt a les 14:30, per posar exemples?? a vegades només caldria seure una mica i fer dos números i les coses sortirien molt més sezilles.
EnGuillem el 8-5-2006 a les 6:13Quan sa gent me demana quan durem el cotxe de Mallorca cap a Viena se sorpren de la resposta: “A Mallorca ens va molta més falta”. Tan a Nova York com a Viena no ens ha fet falta el cotxe. El transport public ens du per tot.
Al principi d’estar a Viena estàvem a un barri perifèric i havíem d’agafar un tren que passava cada 15 minuts. Aquest tren ens duia fins al metro que passa cada 5 minuts. Xerrant amb el meu germà li comentava que esperàvem a trobar un apartament més aprop del centre per estalviar-nos el tren. Sa resposta del meu germà va ser contundent: “Ja voldria jo que el tren d’Inca passàs cada 15 minuts”.
Queda clar quin tipus de transport es fomenta a Mallorca. A Alcúdia hi volen arribar fent autopistes, en transport public és tota una odissea, nomes hi ha un autocar que hi passa 5 vegades cada dia. Així no és estrany que ses Illes balears sigui sa comunitat autònoma amb més cotxes per kilòmetre quadrat de l’estat Espanyol.
Jaume el 9-5-2006 a les 3:27Teniu tota la raó, fa dues setmanes que m’he quedat sense cotxe i és horrible. Aquesta illa és un escalextric. Ara que he de dir que tot és acostumar-se. Si no hi ha cotxe, t’espabiles, encara que necessites mooolt més temps per arribar als llocs. Anar en tren és magnífic, coneixes gent estranyíssima, i pots llegir de camí!. Ens queda molt per aprendre als illencs, tenint un espai de luxe, ens cagam a sobre i donam les gràcies al que ha tingut la idea.
Marta el 9-5-2006 a les 22:37Escoltant aquesta canço, n’he volgut cercar la lletra en un cercador, amb la sorpresa de que al prime enllaç que he clicat m’hi han sortit dos persoantges, si! voltros dos, en tomeu i ma mercé, els meu cosins! quina sorpresa m’en enduit! diuen que el mon es un mocaodor… i pareix esser que la xarxa tambe ho és!
Esper que estigueu perfectament epr viena, i que aviat vengueu a fer-nos una visita!
Maria Magdalena el 24-11-2007 a les 20:03Hola! Vendrem per nadal! A veure si ses festes ens donen temps per fer totes ses visites de rigor.
Jaume el 24-11-2007 a les 20:45Per cert, som en Jaume i na Mercè, no en Tomeu i na Mercè