“A veces leo betsellers, no me importa, pero lo del tipo que se escapa de la cárcel de Andorra gracias a un terremoto que la derriba y llega hasta Navarra…”
Pepe(hola Pepe!), a un sopar a Brooklyn(o sea).

Avui na Mercè i jo hem anat a veure “El Codi Da Vinci”. La pel·licula, no el llibre, quina gràcia tendria anar a mirar un llibre? Reconeguem-ho, si el llibre no és molt bo, que podem esperar de la pel·licula? Al manco el llibre es feia llegir i t’ensenyava coses (si sabies distingir sa realitat de sa ficció). La pel·licula és quasi tota la ficció del llibre i poca cosa més. El llibre es banyava donant dades que a la pel·licula es donen com a teories i, per tant, no com a fets. El que vull dir, en resum, és que a la pel·licula li manca tot el que me va atreure del llibre: les dades.

Així i tot, si heu llegit el llibre i anau a veure-la, pot arribar a ser divertit. Podeu contar el nombre de “ui”’s, “ois”’s que sa gent que no ha llegit el llibre farà en els moments crucials de la pel·licula. El que és més difícil és comptar el nombre de “Ala!”’s just al final de la pel·licula (quan es moren tots ). Ja ho deia algú (diga-li algú, diga-li anònim): “Leer es para la gente que no tienen dinero para ir al cine!”

Aprofitant l’oferta de l’edició del FesInternet 2006. Hem aconseguit un domini .cat.

Encara que alguns mitjans de comunicació pensin que es un domini independentista o separatista (l’enllaç du a la cerca google de l’enllaç al diari “El Mundo” perquè no deixen enllaçar directament a les seves noticies), l’associació .cat deixa ben clar que “el .cat per a la nostra comunitat lingüística i cultural.” i no te res de territorial. Si no estau convençuts podeu sentir l’entrevista al president d’aquesta feta al programa de radio Mallorca en xarxa, d’Ona Mallorca, del 28 del 04 de 2006.

Au! a partir d’ara ens veim a:
www.aventurers.cat

…’ ghurtaH ‘oH chaH ‘Iv hunger je thirst after QaQtaHghach, vaD chaH DIchDaq taH tebta’…
Mateu 5:6

Me pensava que després de la figura d’acció de Jesucrist amb les mans que brillaven a la foscor havia vist el limit cristià del de freakisme. M’equivocava.

Quan vaig anar a configurar l’aula d’informàtica a Madre Alberta vaig trobar un programa que em va cridar l’atenció i que vaig deixar instal·lat perque vaig pensar que els hi faria servei. El programa es diu Bibletime¹ i els més vius haureu deduït que és una Biblia digital.

De fet és una de les blibles digitals més completes que he vist. A més dels llibres de la Bíblia s’hi poden afegir llibres relacionats, glossaris i comentaris fets per diversos autors, com per exemple els den Luter.Tot això en un munt d’idiomes. Fins aquí res freak, o, almanco, res freak per a un cristià.
(més…)

Ahir vaig veure un apunt molt interessant al blog de can Bitassa i avui he vist que a ca enGuillem se’n fan ressò.

No podria estar-hi més d’acord. Jo també estic en contra de la Pirateria i a favor de les mesures que es prenen a Kenia.

Alguns vincles més per saber qui són els pirates:
http://www.20minutos.es/noticia/62517/0/SOMALIA/CRUCERO/PIRATAS/
http://es.captainhookawards.org/winners/2006_pirates
I qui no:
http://www.nosoypirata.com/

“Sempre que m’en vaig enfora
i em demanen d’on soc
dic d’on terra i cel se toquen
soc d’Illamor”
Fragment de la cançó Illamor, del disc Illamor (Blau/1985) de Tomeu Penya

Tot aquest temps que he estat per Mallorca m’ha servit per retrobar-me amb molta gent i costums. Mentre recordava tot això m’ha vengut al cap una cançó den Tomeu Penya. Tenc les cançons den Tomeu Penya tan gravades a la ment com tots els ametllers, figueres, oliveres, alzines i parets de pedra seca que veia mentre escoltàvem alguna de les seves cintes gastades al cotxe de mon pare.

Era un Tomeu Penya manco country i molt més pagès, que cantava sobre la gent i els costums mallorquins, amb un estil mes similar a les cançons de picar de Sant Antoni que una altra cosa. Potser per això tenc les seves cançons tan associades al meu record de Mallorca.

(més…)

25 dies sense escriure res! Uf, com es perden els bons costums. Bé, supòs que tot això mereix una explicació, o no . Ahir vaig arribar a Viena de nou.

Na Mercè i jo varem venir a Mallorca per les vacances de pasqua. Na Mercè del 13 fins al 23 d’abril i jo del 13 d’abril fins ahir. No es pot dir ben bé q hagin estat unes vacances. Almanco no a partir de dia 23, el dia que na Mercè va tornar a Viena. No m’he avorrit gens. Entre altres coses he estat reconfigurant l’aula de d’ordinadors que vaig ajudar a muntar a Madre Alberta, presentant logotips (en ser segur ja vos ho mostraré), guardant exposicions, guardant botiges i muntant a mercats.

Com veis, és difícil trobar temps per escriure quan s’està de vacances .

Ah! Com m’he pogut oblidar! Fa gairebé un mes que es meu germà Tomeu ens va informar q na Mercè i jo tendríem un nebot o neboda. En arribar a Mallorca vaig saber que no era del tot veritat: Na mercè tendra un nebot o neboda i jo una fillola o fillol. Ueeeeeeeeeeeeeeeeeeee! Pobre criatura

Ja veurem si ens envien qualque ecografia i ens i la podem penjar per aquí.

ENHORABONA Tomeu i Paquita!!