Si be ja fa un parell de dies que ens havíem decidit per uns dels apartaments que havíem vist, no va ser fins ahir que firmarem el contracte de lloguer. L’apartament està més aprop del centre que l’actual, que està on el dimoni va perdre el poncho (com diuen a Bolívia).

No hi podrem entrar fins dimecres però ja hem començat a fer plans. N’hem de fer molt perquè l’apartament no està moblat. De fet està “semimoblat”, el que vol dir que tenim cuina completa (sense utensilis), bany complet, rentadora i assecadora (dos negatius pel q s’imaginàvem la casa amb els mobles xapats per la meitat). Avui hem fet voltetes per centres comercials per fer-nos una idea de tot el q tendríem q comprar i sa llista s’esta fent cada vegada més llarga. Demà toca excursió a IKEA.

Sa veritat és que ja fa ganes que tenguem una casa definitiva, al manco per un temps raonablement llarg. Tot això de viure a una casa on ho has de tenir tot com ho vol un altre és una mica angoixant. No ho sents com si fos una llar i mig any sense llar es molt de temps.

He afegit la situació de la casa al mapa (http://www.aventurers.net/blog/?p=41), també he canviat el zoom inicial, perquè surti tot Europa.

Una cosa tenim molt clara: desprès d’omplir la casa de mobles la volem omplir de la gent que estimam (sobretot si ens duen quelitas i sobrassada )