Seguim a Viena. Si s’altra dia us parlava del concert dels nostres veïnats (que repeteixen de tan en quant), avui toca parlar d’un altre dels tòpics d’aquesta ciutat.

Com tots sabeu Viena no és Mallorca (en serio, encara que es parli alemany no ho és). A Mallorca, encara que la cultura popular digui tot el contrari, en s’hivern fa fred, a Viena, fa mooolt de fred. De fet pareix que estem patint l’hivern més fred dels darrers temps. Fa tant de fred que la part navegable del Danubi s’ha congelat, cosa que no passava d’ençà vint any.

Així i tot, el fred no ens ha aturar de fer coses. Ahir va ser un dia de allò més ben aprofitat. Varem fer casi totes les gestions que havíem de arreglar a les Nacions Unides d’aquí. Jo aquí tenc un passi de familiar i puc entrar i sortir de la UN sense molestar a na mercè. Aquest passi també me dona accés a al super que hi ha a dintre de l’edifici, que te productes de tot el món i lliures d’impostos. Visca!

Ara nomes ens queda trobar casa. Estem disposats a emprar tots els mitjans que tenguem al nostre abast per trobar-ne una al nostre gust. A més, a Viena estem de sort perquè ja hi coneixíem gent que ens ajudarà a destriar el que no ens convé del que si (a que si Johanna?). A veure si ho enllestim aviat.

Vaig a encendre sa calefacció.