Avui fa 5 dies que soc per ca nostra de Mallorca. Sa diferència horària em fa tornar boig i paresc un zombi anat d’amunt per avall en pijama (sobretot amb el pijama den Garfield-Dracula que me varen dur els reis aquestes festes).

Quan ja no se on fer s’ou jec una estona al sofà, mir sa televisió i pitj compulsivament el botons del comandament a distancia amb l’esperança de trobar alguna cosa que me pugui agradar. Sol ser caparrut, don més d’una volta per cada canal confiant que els anuncis hauran acabat o que els quatre bojos que es pegaven crits sense sentit han començat a escoltar-se per donar exemple a la societat que ben segur els estarà mirant. Com diu sa meva padrina: “Els confiats van a l’infern”. (més…)