Capítol 8. Plàstic

Com que ja ha arribat el fred, he comprat un abric de plomes, un capell de llana, quatre parells de mitges per dur davall els calçons i unes botes de goma. En total, m’he gastat uns 420 dólars. En Jaume ha fet una despesa semblant. Aquesta ha esta la solució per enfrontar-nos al fred de Nova York, on ara no passam d’1°C la majoria dels dies i ha nevat tres vegades.

El vespre que varen arribar en Biel i na M. Antònia el primer aire americà que varen respirar va ser un aire de nit ple de floquets de neu que els queien damunt la cara i els cabells amb molta suavitat. Unes hores abans, en Jaume i jo, de camí cap a s’aeroport, varem botar d’alegria a Park Avenue en veure que nevava per primera vegada des que som aquí, varem mirar al cel davall els fanals de llum per veure la trajectòria dels flocs des del cel fins a la voravia i, en passar a prop d’un banc (per seure, no per guardar-hi doblers) just davant de l’estació Grand Central, varem treure la llengua per agafar-ne algun. Continua llegint «Capítol 8. Plàstic»