Bé, ja tornam a tenir visitants a sa nostra humil casa (humil i petita). Pareix que es possen d’acord per visitar-nos. Primer els meus germans, desprès es grip i, quan es grip se’n ha anat, venen en Biel i na M. Antònia.

No me malinterpreteu, no vull comparar a en Biel i na M. Antònia amb un grip (crec q s’OMS els ha classificat com una malaltia molt més perillosa) el que vull dir és que entre una cosa i s’altre no he tengut tot el temps q voldria per arreglar sa casa o anar a comprar.

Sa veritat és que els convidant s’estant portant molt bé. Els dos dies que duen aquí s’han aixecat a les 10 i mitja com a molt prest (els meus germans s’aixecaven a les 8 com a molt tard). Crec que aquesta és una de ses coses que fa que en Biel i jo ens duguem tan bé . Així i tot ja hem fet un parell de voltetes per sa Gran Poma (i quan dic gran poma no em referesc a cap local de dones de vida distreta) com podreu veure a ses fotos (que, per cert, les trobareu a New York » Visites » Biel i M. Antonia ). Ahir varem voltar per Central Park (que esta preciós tot nevadet) i avui per Brooklin (passant per es pont), Wall St i sa Zona 0.

Aprofit aquest post per donar ses gracies a na Gertrudis i en Biel (els pares den Biel) per les bufandes, els guants i el capell que ens han fet arribar. Vull donar ses gracies, també, a la duana dels EUA per no permetre el transit d’aliments als turistes i així impedir a na Gertrudis que ens envi