Des de que vaig “acompanyar” els meus germans a l’aeroport que no surt de cases. Pos acompanyar entre comentes perquè, encara que acompanyar-los era sa nostra intenció inicial, varen acabar anat a s’aeroport tot solets. Els sistema de metro aquí és bastant bo entre setmana però els caps de setmana aprofiten per fer totes les operacions de manteniment i de vegades pot resultar totalment caòtic. Aquest cap de setmana tocava sa línia de metro q du a s’aeroport i els meus germans varen tenir s’oportunitat de viure s’experiència de anar amb un taxi neoyorkí (experiència nomes comparable al Dragon Khan). Però tornem al tema de la meva reclusió.

El grip q vaig agafar divendres m’ha deixat fet pols al llarg d’un bon parell de dies. He fet una marató de pel·licules i series, modalitat maldecap i orelles tapades, que m’ha deixat casi buida sa reserva q tenia al disc dur des portàtil. Ara q dic de pel·licules, algú que hagi vist Primer me pot explicar de q punyetes va? No se si va ser culpa de les drogues que prenia per es grip o realment aquesta pel·licula és moooooooooolt rara (però molt, molt).

De fet no he estat totalment aturat aquests dies. Quan ses drogues feien el q deia els prospecte vaig aprofitar per fer uns canvis que la Plataforma Autovia No ens havien demanat que féssim (en Biel i jo) a sa seva web. Si vos hi voleu passar i perdre una mica de temps, segur que vos ho agrairan. De fet fer això m’ha fet pensar molt, fer això i no fer res més.

Quan estava per Inca solia fer moltes coses. Tantes, de fet, q poques vegades tenia un vespre sense reunions, revisions o sessions de pastoral juvenil. De vegades, he de dir, que n’estava una mica fart, sobretot perquè algunes vegades ses reunions no aportaven res, o gairebé res, a cap dels q estaven presents. Ara, però, enyor estar engrescat (ui ja començ a emprar gerga “kumbaya”. Que serà el següent?, “tarannà”?, “avinentesa”? ) amb aquest tipus de coses. Per aquí me fa por mirar coses, en part per s’idioma i en part perquè sa nostra estada a Nova York és temporal i no vull començar coses que no podré acabar (ja me va bastar amb ses coses q vaig deixar a mitges a Mallorca).

Sa veritat és q moltes vegades he pensat amb com va ser de fàcil començar a fer feina a sa parròquia o formar part de Finestra al Sud. Eren coses q sempre havia volgut fer però q vaig començar perquè estava allà on havia d’estar en el moment q hi havia d’estar, no ho vaig haver de cercar, simplement estava davant jo. No se si és q ara amb tantes coses noves no soc capaç de veure el q realment vull fer o és q ara no tenc ses forces q tenia abans per començar a fer coses noves (m’estaré tornant vell?).

Dilluns venen a visitar-nos en Biel i na M. Antònia (no, no passeu pena, procuraré no bombardejar-vos amb 100 fotos cada dia com quan varen venir els meus germans) i supòs q no tendré temps per menjar-me sa closca amb aquestes coses. Així i tot, aquí soc per el q hageu de necessitar (sempre q me trobi amb ànims )