Reflexions al voltant d’una guixa

Avui passejàvem per Times Square de camí cap es teatre perquè es meus germans tenien entrades per es Fantasma de s’Òpera. Mentre anàvem caminant hi havia cada vegada més i més gent i hi havia una escenari i una càmera d’aquestes q van sobre una grua. A que no sabeu q estava passant??

Pos ni més ni manco q sa presentació des nou disc de na Shakira! Ens ha cantat en directe tres cançons i, fins i tot, a mogut una mica sa guixa. Que tu dius, calia? Vull dir, saps quina penada q hem passat. Ei Shaki, els q li tenim confiança li deim així, q te desmuntes!! Però ella res, venga a moure sa guixa, sa guixa… i altres coses. Al principi anava amb una jaqueteta de cuiro, abrigadeta, més mona! És q aquí ja fa fresqueta, sabeu? A més per rematar estava plovent (Ai la Shaki q se nos va a encoger). Però després sa tia va i sa la lleva, i venga a mostrar guixa! Total q demà segur q es passarà tot lo dia dins es llitet amb un memeu q bono! (i quan dic bono no xerr des ministre de defensa espanyol, q vos puc assegurar q no hi era)

Que no me creis? Mirau a aquests dos enllaços: http://www.cronica.com.mx/nota.php?… i http://www.los40.com/articulo.html?xref=2005061… . Ah! i, of course, ses fotos q hem fet estan a New York->Visites->Xisca Tomeu i Paquita->Shakira. Això és New York!! O que us pensàveu.

Sa cosa més curiosa és què no m’agrada na Shakira, però no li diguéssiu q sa la veia tan contenta…