Ja son aquí es visitants. Na Xisca en Tomeu i na Paquita (i.e. es meus germans i sa meva cunyada). Varen arribar ahir amb sobredosis de cocacola i cafè per evitar el Jet Lag. Els Jet Lag ho han superat bé, però ,com sa majoria de vegades, el remei va tenir efectes secundaris.

Recordau en Paco Martinez Soria al “classic” “El abuelo se va a la ciudad”? Si la recordau, vos podreu fer una idea de com va ser sa seva arribada. “Mira estem a es metro! Que xulo, com a ses pel·lícules”, “Mira un taxi groc! Que xulo, com a ses pel·lícules”, “Mira una bandera kilomètrica dels Estats Units! Que… xulo, com a ses pel·lícules”, “Mira una limusina! Que xulo, com a ses pel·lícules”… Mentre el meu germà amb una ma aguantant sa maleta i s’altra a dins sa bossa de sa càmera intentant fer-li una foto. I això q encara no han vist n’Spiderman!!

Ara en serio. Es una passada q estiguin aquí. A sa casa pareix q li ha pegat un llamp però no passa reeeeeeees. Q s’emocionin per cada cosa q veuen ens ha recordat com som d’afortunats vivent aquí. No se si és com a ses pel·lícules però esta molt bé.

Nova York prepara’t q venen es meus germans!! (que deu ens agafi confessats).