Reflexions al voltant d’una ensaïmada

Que diríeu que és això?

Ensaïmada?

Per molt que ho dubteu aquesta foto ha estat feta al nostre apartament (a NY, of course) i el q surt a sa foto ho hem comprat a un súper d’aquí. Per tant, com podeu deduir, no és una ensaïmada (ni molt manco farcida de xocolata blanca i annous(jo tu, quina fam q m’acaba de donar)). El q veuen els vostres ulls és un challah rodó o rodancha. Sa foto està feta des de adalt, volíem fer-ne una de costat però ja ens la havíem menjada ;-). Com podeu veure des de sobre te exactament sa forma de una ensaïmada, de costat, però, sembla més una caca de n’Arale. I.e. tal q així:

Caca!

Aquesta rodancha la varem comprar ara farà un mes. Com vos imaginau aquest és un post q el nivell 5, el qual he acabat avui (demà vos contaré més), no me va deixar postetjar. Però no fa res, ho faig ara i ja està. Bé, la varem comprar fa un mes i ara ja no es podem comprar :-(. I és q ara fa més o manco un mes (de fet dia 5 d’octubre) va ser el Rosh Hashaná o any nou Jueu. Com podeu llegir aquí, aquests challahs tenen forma de cercle (hi ha challahs que no són redons sinó trenats) perq simbolitzen el cercle de la vida y l’esperança de la vida sense fi. Sa tradició diu q s’ha de menjar mullat en mel o, si no tens mel, en sucre.

Alguns vos estareu demanat “Per que ens conta això?”, altres simplement pesareu “deixa-ho fer, és en Jaume, sempre conta coses rares”. Per els primers, amb els segons ja en parlaré ;-), diré q tot això te un motiu. Resulta que hi ha una hipòtesi que vincula l’ensaïmada amb la rebosteria jueva (ho vaig llegir a sa web de Karakia, un programa del 33 q està (o estava) molt bé). De fet l’any nou jueu cau per l’inici de la tardor que és quan ses carabasses maduren, això q fa q de vegades les rodanches es farceixin amb cabell d’àngel (curiós, no?) . El nom d’ensaïmada vendria de rodancha ensaïmada per diferenciar-la de la q no tenia saïm (sense porc).

És curiós que la gent s’aferri a les tradicions pensant q això els dona una identitat q els diferencia dels altres però el q no saben és q aquestes tradicions els apropen més al q consideren diferents.