Aprengui anglès amb Magic (The gathering) English

Atenció frikada!. Només és un avis perq esteu preparats, vos jur q us ho intentaré explicar en llenguatge normal i corrent sempre q sigui possible. Abans de entrar en detalls del q us vull dir serà necessari, idò, fer una petita introducció.

Alguns de vosaltres sabreu q jo solia jugar a un joc de de rol anomenat Magic: the Gathering. Per fer un resum més o manco entenedor del joc diré que es un joc de cartes que simula la lluita entre dos mags (dos jugador) i on les cartes simulen els encanteris que te cada mag en aquest enfrontament (cada mag te les seves pròpies cartes). El joc te moltíssimes cartes diferents: algunes per donar l’energia necessaris al mag per dur a terme els encanteris, algunes q representen criatures q ajudaran al mag en la seva lluita, algunes per millora aquestes criatures, algunes per tirar foc al mag contrari, altres per curar-se les ferides o simplement per impedir q el mag contrari faci l’encanteri q tenia pensat fer…(Sembla q he escrit molt, però si realment hagués escrit cada tipus de carta q hi ha al lloc podria estar fins demà ).

Una altre cosa important d’aquest joc és q es juga arreu del món (millor dit del primer món) amb la qual cosa és molt comú q molts de jugadors juguin o canviïn cartes (si també es canvien com si fossin cromos (tengui tengui, no tengui)) en altres idiomes, sobretot anglès (encara q els frikis frikis de veritat tenen totes les cartes en corea o japonès 🙂 ). Fins aquí s’introducció(gracies per sa vostra paciència (que és la mare de la ciència)).

A classe de anglès de vegades feim exercicis de vocabulari. El q feim és llegir un text i després sense mirar-ho hem de posar sa definició de les paraules de una llista de paraules del text. Avui una de les paraules del text era stifle (ara en Toni Daniel, en Jaume i en Pedro ja deuen esbrinar per on van es tirs ;)). Sa cosa està en q sa paraula me sonava. Ni un microsegon després he pensat: “Clarissim, el nom d’aquella carta de Magic!”.

Stifle

El problema era que només la tenc en anglès. Mira q li he donat voltes però res de res, ni idea de quin era el nom en castellà (per desgracia no hi ha versió catalana del joc). Quan sa professora (aquesta me cau bé, no com el de gramàtica) ha demanat per el significat de sa paraula ningú a dit res i s’ha quedat esperant. Mentre, jo li donava voltes al nom en castellà de la carta sense èxit. En un dels girs estranys q fa sa ment he deixat de pensar amb el nom de la carta i m’he centrat amb el tipus de carta que era: del tipus q aturen encanteris del mag contrari. Com q no tenia res a perdre he decidit provar amb “block” (bloquejar). I tachan! sa profe me l’ha donat com bona. I sa gent me deia q això de jugar a cartetes no me serviria a sa vida real.

Avui soc una mica més feliç. Demà (que ja és avui) anam a Washigton a passar-hi tres dies. Ja vos mostrarem ses fotos.