Postejar per postejar

Som dia tres de novembre i veig q encara no he postetjat res aquest mes. Això és bo d’arreglar ;-). Vos contaré una cosa q du uns dies molestat-me a classe. Normalment no xerr malament de sa gent al blog però ara mateix m’és igual. No crec q es meu professor d’anglès llegeixi això. Dali cebes!

Es meu professor de gramàtica de vegades s’envà per ses branques explicant-mos coses de etimologia o de la cultura americana. Fins aquí normal, els professors tenen això ;-). Volen influir a la vida de l’altre gent fent-los gaudir de la seva passió cap a sa assignatura que imparteixen. Sa cosa està en que darrerament s’etimologia de ses coses ha derivant a parlar de coses gregues, si heu vist “Mi gran boda griega” sabreu que totes ses paraules provenen del grec (fins i tot quimono 🙂 ). Tot això esta potenciat per la presencia a classe de dos xipriotes de parla grega. Total q avui ja s’ha passat de rosca, s’ha passat més 15 minuts parlant de deus grecs i quan tot pareixia acabar un dels xipriotes, que m’estim molt, matisava qualque detall q feia q tot tornàs començar de nou. Evidentment no es culpa dels xipriotes sinó del professor q es deixa endur.

Però aquí no acaba tot… El q me te de 21 farols (ni 20 ni 22, 21!) és q havíem de construir frases tipus: “És un fet conegut que ……” i acabar sa frase (In English, of course!). Jo volia escriure “… l’ordre dels factors no altera el producte” per sa qual cosa vaig estar googlegant un 15 minuts fins a trobar com es deia en anglès. Total, q dic sa frase:

El professor diu “uh.. no ho entenc. Repeteix per favor.” .
En Jaume repeteix “blablabla”.
Es profe diu “Deus voler dir q s’odre de s’ecuacio no canvia es resultat” (o alguna cosa parescuda).
Jaume “ no exactament”.
Profe (o alguna cosa parescuda) “Es igual deixem ses matemàtiques per es descans. Seguim”
I en Jaume q es molt educat no diu res més.

A veure, senyor vos-agrada-sa-meva-pinta-hippilonga, senyor molo-mucho-perque-sa-meva-dona-es-japonesa, te pots passar 15 minuts xerrant de mitologia grega, de sa qual estic fart des de q a 2on de BUP me varen fer llegir “De la raça dels deus, de la raça dels homes” (un llibre q no recomanaria ni per decorar s’estanteria de ca vostra), i no te pots dignar a respondre una pregunta, no de matemàtiques (nooooooo), sinó de com es diu en anglès una cosa de matemàtiques (que se suposa q és sa teva feina).

Me agradaria saber quantes vegades ses meves alumnes han pensat això mateix de jo.Vaig a prendre una tila i a dormir.