A veure si us ho sé explicar bé. El taller es titulava “El màrqueting boca a boca aplicat al comerç just”. Hi participava un home anomenat… (pfff, ja no me’n record què nomia, som un desastre), que encara no he entès completament de què fa feina però, entre d’altres coses, havia treballat al govern den Clinton. Aquest home pràcticament no sabia res del comerç just. És una espècie d’assessor que va a molts de congressos i cobra un potosí. En aquest cas va venir de franc per fer un favor a un amic de l’organització.

Segons aquest home, actualment ens trobam tan saturats per la publicitat que ens envolta que ja no “ens fiam” dels missatges publicitaris i ara confiam de cada vegada més en allò que ens recomanen les persones que són de la nostra confiança: això és el màrqueting boca a boca. Una nova manera de fer sentir el nostre missatge, per exemple, són els blogs, fixa’t per on.

La conversa va derivar cap a altres temes, i aquest home, per exemple, ens va dir, en primer lloc, que el comerç just no és un moviment, encara li falta per arribar a ser-ho. Tots els participants del congrés estàvem tan contents amb el fet que més de 700 persones hi havíem assistit que havíem oblidat que nosaltres ja som “conversos de la causa”, a nosaltres no fa falta convèncer-nos. I, sincerament, 700 persones en un país de 295.734.134 de persones (visca google!), no és res.

En segon lloc, ens va dir que el nom “comerç just” no és gens clar (en anglès encara queda menys clar perquè “fair” vol dir just, però també vol dir “fira”: “fair trade — comerç de fira?”). Les paraules “comerç just” no s’expliquen per elles mateixes. És a dir, quan coneixem a qualcú i li explicam que nosaltres treballam amb el comerç just, a continuació els hem d’explicar de què va el rollo. I la veritat és que jo, al menys no he trobat una explicació curta (per exemple, de 30 segons), fàcil i completa d’explicar el comerç just a algú que no en sap res i fer que s’interessi. Dic que ha de ser curta perquè no pots amollar un sermó de mitja hora a una persona que acabes de conèixer sense semblar que li vols vendre la moto. Alguna vegada us heu trobat que la gent parla de Finestra al Sud com a la botiga “del preu just” o fins i tot “del preu únic”?

En tercer lloc, i crec que d’això n’hem d’aprendre, va dir que per fer arribar el missatge del comerç just ho hem de fer tan fàcil com sigui possible. Ja sabem que avui en dia la gent no llegeix i el que funciona són els missatges visuals, com més simples millors (comparau la propaganda electoral del PP amb la d’Esquerra Unida, per exemple, de les darreres eleccions municipals d’Inca; quina és la que tenia més contingut, més idees, més sentit? I encara així, la campanya més “superficial” (per no dir una altra cosa) és la que va guanyar; així doncs, on varem fallar?). Volem arribar a un públic ampli, però nosaltres no som part d’aquest públic ampli: som una minoria que escolta un altre tipus de música, veu uns altres programes de televisió, té uns altres temes de conversa i llegeix altres coses (no penseu que som una esnob, per favor, no me malinterpreteu). Així que haurem de fer un esforç i “traduir” el missatge de comerç just perquè la gran majoria de la gent ho pugui entendre.

Més a dalt us he expressat els meus dubtes i la meva frustració. És diumenge, dia 30 d’octubre, i sembla que finalment puc acabar d’escriure aquest capítol que m’ha costat tant de temps.

Dijous varem rebre una molt mala notícia, na Petra ens va deixar i no hi ha hagut un moment en què en Jaume i jo haguéssim desitjat més poder transportar-nos a Mallorca instantàniament per donar unes quantes abraçades a la família de na Petra i a tothom del Casal de la Pau de Manacor.

Avui diumenge ens hem aixecat impacients per veure les fotos de la festa del sisè aniversari de Finestra al Sud. Ens hem quedat bocabadats en veure tota la feinada que heu fet per muntar aquesta festa que que cada any supera a la de d’any anterior i ens ha omplert d’alegria en veure la resposta de la gent d’Inca. Així que finalment, vaig anar fins tan lluny per cercar inspiració i vet aquí que no feia falta, perquè les meves dues inspiracions per continuar endavant amb el comerç just han vengut de Mallorca. Me queden molts d’anys de donar la tabarra a tothom que me vulgui escoltar xerrar sobre el comerç just i esper estar a l’altura de tots vosaltres, els de Palma els d’Inca i els de Manacor, que sou la meva inspiració.