Aqst cap de setmana No ho hem passat a cases. Vos ho contam ara perquè pensàvem pena de q es lladres llegissin es blog i ens vinguessin a robar.

Si, això es diu paranoia, però haurien de conèixer a sa meva pradina, no pots dir adéu fort quan ten vas de casa perquè es veïnats no sentin si esta tota sola o no. Així q sempre q surts de ca seva li dones una besada d’amagat i dius qualq cosa com “ad… eeeee… agafaré es cotxe una estona per….. eeee donar una volta per aquí. Però no m’envaig (aclucada d’ull) només és per… eeeee fer una volta”. Total que els veïnats, no només es pensen q agaf es cotxe amb un gat impressionat, sinó q en veure q no torn criden a sa policia i ja la tenim armada. Si és q són molt bona gent els veïnats de sa meva pradina.

Vos demanareu, on hem anat. No!? ah si, q sou molt vius q ja heu llegit el títol. Pos si, a Mountain Lakes. Que no sabeu on és? Idò aquí. És com el seu nom indica una zona amb llacs (més de un, com el plural indica) a una zona elevada (és a dir muntanya). Sa veritat és q molt originals no són. Es veu q els senyors toponoms (toponimiadors o topoalgo, els q posen el nom als llocs, amos) de tant en quant tenen el dia vago i posen noms així d’originals. Mirau sinó Ses Salines, o Quitalascabrasdenmedio (que voi a haser una autovia con unas urbanisaciones q te cagas).

Varem passar sa nit a una casa de una nadius d’allà (bé, nadius, nadius… lo q tenen per aquí com nadius), a un cap de setmana q organitzen a posta per sa gent de ses Nacions Unides (UN weekend).
Ha estat un cap de setmana complet. Tant q no cap a un sol post. (un gallifant per el q ja ho sabia quan a vist sa (I) del títol!). Així q fins el proper post!