Avui a classe he parlat una estona amb dos japonesos(un i una japonesa), per cert , els japonesos q he conegut fins ara són molt bona gent. Estàvem parlant de xerrar idiomes. I jo, q tenc sa meva cultura manga ancorada dins sa meva ment des de q tenia 13 anys, he dit algunes paraules en japonès de ses poques q conec.

Els ha sorprès molt, sobretot a sa japonesa, q es nova d’aquest nivell. És genial, només fa unes setmanes q es a New York i encara te algunes costums molt japoneses. Es primers dies es llevava ses sabates dins classe i l’he vista menjar bolles d’arròs com ses q menja en Chinchan. Creis-me, per algú q s’ha tragat casi totes ses reposicions de Bola de drac com jo, veure aquestes coses ens omple de una felicitat immensa. És com quan sa gent va a Disneyworld per veure en Micky mouse. Se q es estúpid, però estic cansat de repetir-vos q no soc perfecte (en serio).

Bé, ja m’he desviat del q volia dir. Quan hem parlat del japonès m’han dit q és una de ses llengües mes difícils de parlar q hi ha. És tan difícil q fins i tot els japonesos ho parlen malament! Quines coses. M’han assegurat q cap dels dos el xerraven bé!!! Ses coses q s’aprenen al món…