Visitau el blog d’una científica inquera expatriada, que fa recerca a Cambridge, un músic portuguès aficionat al Benfica i el fruit del seu amorrrr… na moixeta que encara no sabem què nom. El blog den Ricardo i na Marga: http://www.jollyjudge.zoomshare.com/

Si voleu descobrir el costat ocult de na Tolita, visitau el seu espai web: http://spaces.msn.com/members/tolita-ita/

A veure si us ho sé explicar bé. El taller es titulava “El màrqueting boca a boca aplicat al comerç just”. Hi participava un home anomenat… (pfff, ja no me’n record què nomia, som un desastre), que encara no he entès completament de què fa feina però, entre d’altres coses, havia treballat al govern den Clinton. Aquest home pràcticament no sabia res del comerç just. És una espècie d’assessor que va a molts de congressos i cobra un potosí. En aquest cas va venir de franc per fer un favor a un amic de l’organització. (més…)

El congrés va reunir més de set-centes persones, tot un èxit de convocatòria, i va tenir lloc a un hotel, el mateix on me vaig allotjar. Per ser molt sincera, en part em vaig sentir decebuda, no pel congrés en ell mateix, que va estar molt ben organitzat, sinó perquè crec que no va ser allò que jo esper o necessit en aquests moments. (més…)

Avís: si no sou comerç-justeros potser aquest capítol no us interessarà gaire.
Un altre avís: he estat molt sincera en escriure caixó, esper no semblar-vos brusca.

Dia 29 se setembre, just dos mesos després d’emigrar, vaig decidir que ja era hora de deixar aquesta illa en que visc i trepitjar finalment el continent americà. (més…)

Aprofitant que he penjat ses fotos de Mountain Lakes a sa web vos contaré com va ser el nostre cap de setmana a aquesta preciosa localitat.
(més…)

Aqst cap de setmana No ho hem passat a cases. Vos ho contam ara perquè pensàvem pena de q es lladres llegissin es blog i ens vinguessin a robar.

Si, això es diu paranoia, però haurien de conèixer a sa meva pradina, (més…)

Entre xiulets i flabiols no tenc molt de temps per escriure posts. Gracies a Deu (di-li Deu, di-li energia) na Mercè ha escrit un dels seus capítols per tenir-vos entretinguts una bona estona. (més…)

Avui a classe he parlat una estona amb dos japonesos(un i una japonesa), per cert , els japonesos q he conegut fins ara són molt bona gent. Estàvem parlant de xerrar idiomes. I jo, q tenc sa meva cultura manga ancorada dins sa meva ment des de q tenia 13 anys, he dit algunes paraules en japonès de ses poques q conec. (més…)

Jelou ebribadi.
Ha passat molt de temps des que vaig escriure el meu darrer capítol, cosa que demostra que no tenc fusta de columnista. Us he de confessar que jo volia ser la Elvira Lindo mallorquina, contar les meves cròniques novaiorqueses cada diumenge amb aquesta capacitat d’observar i aquest humor que té s’autora den Manolito Gafotas, però he fracassat perquè som una gandula (es lo que tiene ser funcionaria) i me pas els diumenges gratant-me sa panxa.
(més…)

Ara fan per abc -es senyors q han creat series com Perdidos o Mujeres desesperadas- un programa molt “interesant” que es diu Germens the dirty dozen. Es un programa d mini reportatges sobre germens i bacteris. Entre altres, els temes q tracten són: Queden germens a ses mans quan ens les rentam? Hi ha perill de infecció quan un ca ens dona un beso? Hi ha germens als hospitals?
Impressionant! Si senyor. Es un del tipus de programes q crec q triomfarien a Espanya.(No va triomfar Ana y los 7? pos eso)