Capítol 4: El dia del treball

Hola a tothom una altra vegada. Gràcies, fans meus, per la vostra paciència 🙂 Finalment ha arribat el quart capítol. En primer lloc, us faré uns quants anuncis:

1) La clientela s’ha queixat que a la web faltava la xispa que caracteritza en Jaume. És veritat, ja que som jo qui escriu la major part dels capítols. Per això l’amo de sa web ha creat una secció nova que segur que ja tots coneixeu, anomenada Neures, plena de “carisma Jaume”?. Don’t miss it.

2)Enhorabona a n’Aure i en Joan que esperen un nin o una nina per març. Futurs pares i tios, enviau-nos fotos de sa panxa si podeu que ens fa molta il.lusió!

3)Enhorabona a en Joan Ignacio Garcia (o era en Joan Garcia Ignacio?) que a la tendra edat d’un any i 9 mesos ja sap demanar la fruita per el seu nom, encara que… en lloc de dir “meló”? diu “cabró”?. En fin, un petit fallo de no res.

4)Ànims a tots els que estudiau pels exàmens!

Avui és el dia del treball en aquest país (el segon que en Jaume i jo disfrutam enguany) i per això, en lloc d’anar a s’oficina hem passat el dilluns a un barri que encara no coneixíem, el Greenwich Village. El temps ha acompanyat: fa la calor justa per passejar agradablement. El village és un barri amb molts d’arbres, cases baixes, carrers més o menys estrets i un ambient de poble molt tranquil. En certs aspectes m’ha recordat Cambridge.

La nostra primera aturada ha estat Washington Square, un parc on la gent juga a Scrabble amb desconeguts, els universitaris fan actuacions improvisades de rap per treure’s uns calerons ara que comença el curs i hi ha dos tancats dedicats exclusivament als cans, un pels grossos i un pels petits, plens de pilotes de tennis babades i que serveixen perquè els cans es socialitzin i tenguin contacte amb altres de la seva espècie mentre prenen un frapuchino.

Després hem continuat per Bleecker Street, plena de tendes petitones i curioses com ara una totalment dedicada a la venda de formatges, una altra d’antiguitats japoneses i una altra on només venen condons. Ah, el Village també és la zona on els gais es donen la mà i es fan besades obertament. Hem decidit que la propera vegada que venguem a viure a Nova York cercarem casa en aquest barri.

El dinar xinès que hem devorat avui el podeu veure a les fotos de la carpeta Geenwich Village, de próxima aparición en este blog.

Altres coses que hem fet aquest cap de setmana:

– Jo he anat a una classe de ioga que fan a Central Park. Me vaig deprimir un poc perquè no entenia el 40% de les coses que deia el professor, per la qual cosa havia de mirar de reüll el que feien els altres per poder fer-ho bé. Crec que el profe tenia unes quantes olives dins sa boca i per això no l’entenia.

– Juntament amb na Marcela i na Marta, 2 traductores de l’ONU, vam pujar a l’Empire State. Vàrem fer una hora i mitja de cola per pujar, i això que ja havíem comprat les entrades per avançat. Si hi voleu anar, ja sabeu el que us espera.

– Na Marta ens va convidar a sopar a casa seva una pizza d’aquestes enormes que te duen a ca teva, amb salsitxes picants i salami i no sé què més, mmm…

Us he de dir que la tele americana és una autèntica caca. Tenim uns 100 canals, la meitat dels quals són teletendes i molts d’altres fan bocinets de programes entre anunci i anunci. L’únic canal que m’agrada és el canal Food. Nótese que en España se llama canal cocina, però aquí no, aquí és canal Food, perquè els americans no cuinen ni de conya (ja heu vist sa nostra cuina). Enlloc de programes de cuinar, fan un programa que t’explica com fabriquen els menjars preparats a les fàbriques, per exemple, el suc de taronja envasat, les gominoles i aquestes patates frites que venen a Alcampo en forma de cara somrient, que són dolentíssimes.

L’excepció és el programa d’un cuiner que nom Emeril,i del qual ja m’he fet molt amiga ( ww.emerils.com ). Me pas molta estona mirant el seu programa que, a diferència de n’Arguiñano, té públic al plató que aplaudeix entusiasmadament quan acaba un plat. I fa uns plats que a mi també me fan ganes d’aplaudir, però me censur perquè hi ha en Jaume i s’enriuria de jo. Estic en una fase on m’encanta veure a la gent cuinar, ¿qué le vamos a hacer?

Ja he vist un famós a Nova York, un español, per cert. És en Luis Rojas Marcos. Un gallifante per a qui sàpiga qui és. No el coneixeu? És un psiquiatre molt famós! http://canales.elcorreodigital.com/auladecultura/luisrm1.html

Un dia en tornar de la feina vaig veure 2 homes a una paradeta a la voravia amb un cartell que deia “Bush has cycle-logical problems”?, i en Bush pintat damunt un tricicle de nin petit i amb un embut damunt el cap. No vaig poder evitar riure i un dels homes de la paradeta me va dir “Stop laughing and come here!”? Yo muy obediente fui para allá, manteniendo las distàncias, i el tio va començar a mollar un rollo sobre lo bo que és el polític a qui ell dóna suport (www.larouchepub.com/spanish) i a explicar-me que molts de problemes internacionals se solucionarien si els Estats Units ho volguéssin. Tell me something I don’t know! Faig feina a s’ONU, tio! Quan me va demanar que contribuís amb tots els doblers que pogués vaig fer mutis por el foro discretament…

No us penseu que tot és ji ji ja ja aquí a Nova York: fa unes setmanes vam anar a un museu! Perquè nosaltres som molt cults, que consti. Vam anar a veure una exposició de fotografia den Mapplethorpe (http://www.guggenheim.org/exhibitions/mapplethorpe/index.html) al museu Guggenheim, aprofitant que els divendres horabaixa no se paga entrada normal, sinó que fas la donació que consideres adequada. Després, coonmoguts per tant d’art, ens vàrem fer unes fotos que podeu veure a la carpeta Guggenheim. Observau a les nostres cares com en Mapplethorpe ens ha arribat a l’ànima i com el bocata que ens havíem menjat feia unes hores ja ens havia arribat als peus.

Aquesta setmana he de fer un examen de nivell de llengua francesa per començar els cursets que fan a l’ONU. Demà en Jaume comença les seves classes d’anglès… ja us direm com ens va.

Una abraçada a tots i esperam amb il·lusió els vostres comentaris!

PS: Perquè no us queixeu, avui hi ha un altre capítol, de tema monogràfic.