Capítol 3: Ja estam establerts / perdi una talla en un dia!

És dia 21 d’agost, aviat farà un mes que som aquí i ja estam més o menys establerts. Fa una setmana que ens vàrem mudar al nostre pis definitiu. Aquesta és la nostra adreça, ja ens podeu enviar cartes, postals o paquets amb sobrassades o amb Tomeus Quelys:

Jaume / Mercè

c/o Doris Hernandez

35 East 38th Street ap 11F

10016 New York NY

Aquesta tal Doris és la madona de la casa, heu de posar el seu nom perquè és el que apareix a la bústia. Si no el carter no sabrà on ha de posar ses cartes.

Com us deia, diumenge passat vam fer la mudança i la vam fer a l’estil cutre, que és l’únic que sabem fins ara, ja que som uns morts de gana perquè jo encara no he cobrat res de res del meu sou. L’estil cutre és agafar les maletes i anar fent viatge en metro des de Brooklyn fins al centre de Manjàtan (hem decidit que s’escriu així, ok?). En total vam fer 2 viatges d’una hora de durada cada un, carregats com a mules. Quan us imagineu el metro, no penseu en el de Londres o el de Barcelona que són molt moderns en comparació amb aquest. Aquí hi ha mogollón d’escales per pujar i davallar i per fer transbord has de sortir al carrer i tornar a entrar a una altra estació. M’he explicat bé? Es que estic molt cansada. Entre viatge i viatge, vam haver de fer una pausa forçada per la tormenta d’estiu que ens va deixar xops en 30 segons que ens faltaven per arribar a la casa.

I ara us explicaré el meravellós clima de NY en agost: fa calor més o menys com a Mallorca, però de vegades ve una humitat que gairebé la veus. T’aixeques xop de suor i continues xop de suor tot lo dia. El teu llavi superior forma gotetes constantment i la camiseta, a més d’estar banyada per les aixelles, també està banyada per la panxa. Al metro i al carrer veus gent que va per tot amb una tovallola i se va eixugant la cara o el coll.

L’única cosa que pot refrescar-te un poc és l’ombra dels arbres i el ventet que hi passa. Així que dissabte passat cap a Central Park vam anar en Jaume, na Mercè i 2 traductores més, na Martha i na Marcela, per assistir a un altre dels concerts gratuïts que fan al l’estiu. Si a la nostra pàgina mirau les fotos: http://kaerukh2.homelinux.org/photos – NY – Carrer – veureu l’artista que vam veure. Una senyora de cuyo nombre no nos acordamos que canta gospel i ritmanblús i que entre cançó i cançó ens parla de l’amor de la seva vida (sic): Déu.

La meva feina, bé, encara que no estic acostumada a la disciplina d’oficina: a les 11 del matí m’entren unes ganes horribles d’aixecar-me i anar-me’n a passejar un poc. Encara no estic domesticada. El que faig és llegir vinyetes per internet com les de Pearls before Swine, a www.comics.com . M’encanten els “crockydiles”? i en Jaume ja n’està fart d’ells.

En Jaume està molt orgullós de la seva labor domèstica. Té la casa super neta. L’altre dia vàrem convidar gent i va ser l’amfitrió perfecte. No té temps ni per anar a jugar a magic 🙁 i sorprenentment no l’importa. Ara, que ahir va estar fins les 5 de la matinada preparant la pàgina web.

Llista de coses que són molt grosses als EUA:

El batut de gelat de cafè que na mercè va prendre dissabte passat (com a mig litre) i sorprenentment, se va acabar sense mal de panxa

Les porcions de pizza amb salsitxa i brocoli que hem sopat avui per 2,50 dolars.

Els pots de Listerine, com a quatre vegades més grans que els de Mallorca: aquesta gent cuida molt les seves dents… o tenen la boca molt grossa

La roba: si teniu una talla M, aquí passareu automàticament a tenir una S. En 8 hores de vol haureu perdut una talla sense esforç!

La roba (2): Algú li hauria d’explicar als mutxatxos novaiorquesos que no cal que les camisetes els arribin fins als genolls

Les tasses de cafè i te: Si voleu un te molt gran molt gran demanau un de mitjà.

El New York Times del diumenge. En Jaume diu que li aniria molt bé a la seva padrina per cobrir el terra després de fregar.

Les galletes: Les venen d’una en una, tenen uns 15 cm de diàmetre i… xinxa, Biel, hi ha galletes farcides de M&Ms!!!!!

Els edificis, què us hem de dir?

MOLT IMPORTANT:

Veniu a visitar-nos!!!! Aquí tenim un sofà llit per a 2 persones i si en venen més haurien de dormir dins un sac… Reservau data i avisau-nos. Els germans den Jaume venen a mitjan novembre.

Una abraçada a tothom i fins la propera, que no serà per mail sino a la pàg web que us hem dit abans,

Mercè i Jaume

3 respostes a «Capítol 3: Ja estam establerts / perdi una talla en un dia!»

  1. Les galletes: Les venen d’una en una, tenen uns 15 cm de diàmetre i… xinxa, Biel, hi ha galletes farcides de M&Ms!!!!!

    Ei!! I ara? aquí també hi ha galletes amb xocolata!! I no fa falta que sigui de marca!
    I quina feinada, haver de comprar les galletes d’una en una.
    A més, les tasses són també de 15 cm?? Perque si no, a jo no me va bé, ja que si no es poden ficar dins la llet no serveixen!! (i de dos en dos, ja ho sabeu)

    Bé, enhorabona pel bloc. L’estavem esperant! 🙂
    Ara a escriure molt!!!

    Ei! jo ja m’estic preparant per anar… per això ja he començat a llegir el llibre d’en Michael Moore 🙂

    Una abraçada

  2. olaaa jaume!!!

    s mortal aqesta web xDD encara q de moment no as posat tota sa teva xispa… Q sapigues q me pareix super fort q no sapigues fer un simple pa amb oli!! Per favor!!! Sa tomatiga lo darrer…

    Veig q feu molta propaganda per rebre visites.. nuse jo de tu aniria alerta no sigui cosa q un dia nos enrecordem de tu i de sobte t’anyorem xDD

    Bé bxitos!! i q tot seguesqi axi de be =)

  3. a per cert soc na marina =D

    APROVA A NA INES PER SEPTEMBRE PLZZZZZZZ!!!

Els comentaris estan tancats.