Hola a tothom, com va?

Benvinguts a la segona entrega de les aventures den Jaume i na Mercè a la gran ciutat.

Hi ha tantes coses per contar que resumirem molt, perquè no us volem avorrir.

Aquesta setmana jo (na Mercè) he començat a fer feina i en Jaume ha començat la seva tasca de “mestre de casa�.

Dilluns al matí el vaig deixar dormint i me vaig encaminar cap a l’oficina, cosa que no feia des de… no sé quant.Duia un paperet apuntat amb el trajecte de metro que havia de fer, transbordament inclòs, però en sortir del metro no vaig saber com arribar a l’ONU. Vaig fer unes quantes voltes, encara sort que tenia temps, vaig veure molta gent obsessionada per comprar un cafè a algun Starbucks, que n’hi ha per tot (és que no saben fer-se un cafè a ca seva??) i al final, més per sort que per inteligència, vaig arribar a l’ONU. Primera aturada: recursos humans, on la primera cosa que me varen fer fer va ser anomenar els meus beneficiaris en cas de mort. Empezamos optimistas. Després vaig anar a fer-me la targeta identificativa. Gran repte: aquesta oficina esta a l’altra banda del carrer. Hi sabré arribar? Doncs no, també me vaig perdre, però després me vaig trobar. Tenc un passi de seguretat amb la meva foto i un holograma. Yuju! Soy de la ONU!

Després vaig pujar al pis 13, on hi ha el servei de traducció espanyola. Comparteix despatx amb 2 traductors més, una argentina molt ditxaratxera i un madrilenyo temporero. Temporeros són els freelance que contracten per un parell de mesos, quan hi ha molta feina. Una altra temporera me va alegrar el dia i la setmana: na Doris té un pis en propietat aquí i, com que ellal acaba el seu contracte d’aquí a una setmana, ens lloga el seu pis. Ja està, aixi de fàcil: pensàvem que dedicaríem molt de temps i esforç a cercar pis i el dilluns mateix ja ho vàrem tenir arreglat. És un pis petitó, sobretot la cuina, però ben cuidat, amb porter (més elegant que el de aquí no hay quien viva) i amb un sofà llit a la vostra disposició

En Jaume s’ha descobert com a cuiner ple de talent: el pollastre a la cervesa i la truita de patates són els seus èxits més celebrats, encara que no cal oblidar el seu sistema patentat de fer pa amb oli. Ja ho sabeu: PRIMER la sal, SEGON s’oli i TERCER sa tomàtiga. No ens posarem a discutir s’ordre dels ingredients ara, que estaríem tota sa nit.

És una mica difícil per a ell estar tot el dia a casa, així que estam pensant en que comenci un curs d’anglès. Ja veureu quin domini quan ens visiteu!

A l’oficina això de ses presses no existeix. De fet, no vaig començar a traduir fins al tercer o quart dia. La meva encarregada de formació me repetia: “De a poquito, sha iremos hasiendo, vos vete acostumbrando al entorno, hacé los trámites de recursos humanos yyyyy sha veremosâ€?. És argentina. Crec que és na Mafalda d’incògnit.

• Jueus ultraortodoxos al metro (com se fan els tirabussons? Agafen unes pinses calentes cada matí?)
• Un toisarás (Toys R Us) de 3 plantes amb una noria a dins, un tiranosaurus rex, una casa de 2 plantes dedicada a na Barbie, un mister potato-Darth Vader, i l’estàtua de la llibertat i l’empire state amb king kong inclòs fets de lego.
• Un depenent amable (la resta passen de tu com de la merda: ens sentim idiotes perquè se posen a xerrar pel mòbil mentre ens atenen)
• Això és sèrio: a la ONU fan una conferència de discapacitats. Un dia a la cafeteria vaig veure una dona sense braços que fullejava uns papers amb els peus i després se va posar a menjar suixi amb palillos! Jo no ho sé fer amb ses mans.
• I moltes altres més que ja hem oblidat.

Preguntes més freqüents: Has vist a en Kofi Annan? No, no se’l veu mai i sempre duu un caramull de guardaespatlles. Heu anat a un Starbucks? Sí, osea, te lo juro. Heu vist la zona zero? Encara no, ni l’estàtua de la llibertat, ni hem pujat a l’empire state. Has cobrat algo? Encara noo!!!

Fins la propera, un besote a tots

Jaume (Ja he trobat una tenda de Magic ) i Mercè